LA LLEGENDA DEL NOBLE PEREJIL

Hi ha una llegenda que es situa entre aquest indret. Al costat de la plaça d ‘Aljibes trobem un pou d’aigua àrab i és aquí on comença la història. Tot el poble es reunia allà i mentre recollien les provisions d’aigua parlaven i rumorejaven. Hi havia un home anomenat Perejil. Ell s’encarregava de transportar i vendre l’aigua. Al principi, es dedicava a portar l’aigua sobre l’espatlla però quan va començar a ser famós i a haver de transportar més quantitat va decidir comprar una ase. Encara que era un home molt simpàtic i alegre , Perejil també tenia problemes: guanyava molt poc i el que guanyava no el podia utilitzar per alimentar als seus tres fills, ja que la seva dona gastava tot en ximpleries.

Un dia, Perejil ja havia de plegar però com va veure que ningú més estava venent aigua i que hi havia compradors pel carrer va decidir fer un últim tomb per intentar guanyar més diners. A anar al pou a buscar aigua i va trobar-se amb un home vestit de moro. L’home li va dir que s’apropés i quan va ser molt a prop li va demanar que li portés a la ciutat, ja que estava malalt i que si volia li pagaria el doble que li pagaven per l’aigua els compradors. Perejil va acceptar. Van arribar a Granada i Perejil va demanar on vivia l’home. Ell va contestar que no tenia ni casa ni amics i que el portés a casa seva que seria recompensat. Perejil ho va fer i en arribar la seva dona es va enfurismar molt, però això no va provocar res en Perejil, qui va situar a l’home en la part més freda de la casa. A punt de dormir, el moro va dir-li a Perejil que estava a punt de morir i que si moria volia que ell es quedés una capsa per tota la seva caritat. Finalment, va morir.

Perejil va marxar amb el cos del moro intentant passar desapercebut. Però, el seu veí ja havia vist tot. Pedrillo Pedrugo havia vist com Perejil entrava un moro a casa seva i després a la nit com  marxava en l’ase i com feia un forat on ficava alguna cosa semblant a un cadàver. Al dia següent, Pedrillo va anar a casa de l’alcalde a tallar-li el cabell.  Mentre treballava va explicar-li a l’alcalde que Perejil havia comés un robatori i un  assassinat i va narrar tot el que havia vist.

L’Alcalde era una persona molt avara i en el moment en escoltar tot allò i saber que Perejil es podria haver quedat amb una gran fortuna va començar a pensar què podia fer i finalment va fer venir un altre home. També s’encarregava de vendre i transportar aigua. Va aconseguir atrapar a Perejil i portar-lo davant de l’alcalde. El càstig que Perejil hauria de patir per totes les suposicions que havien fet era la mort, però l’alcalde va dir-li que tornès el que havia robat i el perdonarien. Perejil davant d’això va explicar la història real, però ningú creia que el moro només tingués de possessió una caixa. L’alcalde va imaginar que dintre de la caixa es trobarien les joies i els tresors més preuats però no va ser així: només va trobar un pergamí escrit en àrab i un llumí. L’alcalde, finalment, el va perdonar.

Des d’aquell moment tothom reia del pobre Perejil. Fins i tot la seva dona, que es burlava dient que era el nou rei gràcies al preuat tresor que havia aconseguit d’un antic rei moro.

Un dia, Perejil va arribar a casa molt descontent i amb fúria va llençar la caixa al terra. Es va obrir i va sortir el pergamí. Va ser el moment en que Perejil va decidir llegir-lo per tal d’endevinar quin era el seu valor. Va anar a preguntar a una botiga per saber el valor i va descobrir que era un encantament per descobrir un tresor amagat. No li va donar importància.

Aquella mateixa nit va escoltar dones parlant al pou. Totes elles explicaven històries de la torre dels set sols, que com ja hem explicat es deia que té un tresor amagat. Així Perejil va contactar amb un home que sabia àrab per intentar fer l’encantament. L’àrab va dir que s’havia de fer a mitjanit i a la llum d’un llumí. Perejil va agafar el llumí que havia trobat a la caixa. L’àrab va dir que mentre el llumí estigués encès no passaria res, però si aquest s’apagava quedarien per sempre amb el botí tancats.

Aquella mateixa nit, van pujar a la torre. Van baixar fins a la última cambra i van llegir el pergamí. De sobte es va obrir una escletxa a terra. Van trobar un cofre amb un moro immòbil a cada costat. Van començar a emplenar les seves butxaques del tresor però van espantar-se per un estrany soroll i van córrer per les escales.  En aquest acte van apagar el llumí i la porta es va tancar. Ja fora de l’Alhambra, es van repartir el tresor.

Per tal que ningú no aprofités el tresor un es va quedar amb el llumí i l’altre amb l’encanteri i van jurar que no li dirien a ningú encara que fos de gran importància. Però Perejil no va complir la promesa i va dir-li a la seva dona sobre el tresor. Amb tot el que havia guanyat, va comprar roba, joguines, joies...

Un dia, Pedrillo Pedrugo va veure la dona de Perejil plena de diamants, joies i roba  cara. I corrents es va dirigir al jutge.  Finalment, Perejil va admetre tot i van fer venir a l’àrab que l’havia ajuda’t. l’havia traït. Van parlar amb l’alcalde i van arribar a un tracte: compartirien el que quedava de tresor.

A mitjanit van tornar a la torre  i van procedir exactament com el cop anterior, però només van baixar l’àrab i Perejil i van agafar dos gerros. Però l’alcalde es va assabentar que encara hi havia part del tresor sota la torre. Com Perejil i el moro no van acceptar baixar, van baixar l’Alcalde i Pedrillo. Quan eren a baix, l’àrab des de la sortida va aprofitar i va apagar el llumí. Així els dos van quedar tancats a la torre i sense poder gaudir del seu tresor. Van llençar el llumí per tal que ningú mai mes obrís la torre.

Finalment, van repartir-se el botí entre tots dos i cadascun va marxar a altres territoris per evitar que la gent sospités.

Es diu que, com en la llegenda ja explicada de la torre dels set sòls , l’alcalde i Pedrillo segueixen a la torre amb el gran tresor.