LLEGENDA DE LA PRINCESA ZAIRA

Hi ha una llegenda entorn a aquest pati. Explica la llegenda que fa ja molts anys hi havia una princesa àrab anomenada Zaira. Era molt bonica i intel·ligent i sempre mostrava molts bons sentiments. Però el seu pare, el rei, era tot el contrari.

Un dia, tots dos van viatjar a l’ Al-andalus i es van allotjar a l’Alhambra. La princesa va quedar encantada pel monument i sempre que passejava pensava que estava somiant. El seu pare no obstant estava fastiguejat per aquell indret. Zaira sempre deia que preferia Granada abans que la seva pròpia ciutat mentre que el rei intentava prohibir a la seva filla sortir al carrer i relacionar-se. Només tenia la companyia d’un bonic talismà i sempre passejava per un pati il·luminat.
Un dia, un noi va saltar la tanca que hi havia en aquell moment a l’Alhambra i Zaira es va quedar molt estranyada. El noi va dir-li que l’havia vist molts cops des de fora i que s’havia enamorat d’ella. Però, Zaira patia perquè el seu pare el descobrís i li va demanar que marxés , ja que si el seu pare el descobria el mataria a ell o a un dels seus 11 homes de confiança. Va ser en aquell moment en el que Arturo, el noi, va decidir marxar aclarint abans que tornaria.
El dia en que va tornar Artur el rei el va veure i el va tancar a la presó. La princesa va quedar molt trista pel seu estimat i va decidir entrar a la cambra del seu pare. Allà va trobar un diari. Va pensar que no havia de llegir-ho però les ganes per salvar al seu estimat eren massa potents. Va obrir el diari just per una pàgina en la que la data indicava que ella només tenia un any d’edat i va llegir el següent:

"Ya he matado al rey y a la reina. De la princesa Zaira me he apiadado. Gracias a mis 11 hombres, he conseguido ocupar el trono. Ahora creerá que yo soy su padre. Espero que la princesa no se entere nunca del maleficio de su talismán."

Zaira es va preocupar  va cridar al rei i als seus 11 homes i els va reunir en el pati on ella normalment passejava. Plorant, va demanar una explicació. El rei pensant que la petita Zaira no li podia fer mal va dir que era veritat. Va ser el moment en el que Zaira va recordar que la seva mare havia creat un malefici en el talismà que consistia en que quan ella sabés la veritat, el rei i els 11 homes tindrien problemes greus i terribles. L’amulet es va activar i Zaira va transformar al rei i als seus 11 homes en lleons de pedra. Per últim, Zaira va rescatar a Artur i van viure feliços.
Des d’aquest moment aquest pati s’anomena Patio de los Leones i la seva Font té 12 lleons al voltant que són el rei i els seus homes.
Seguidament ens trobem amb la torre de la Cautiva.  És un dels espais més destacats que contenen decoració nasarí. De fet, és una torre-palau. Però el que més destaca d’aquest monument és la llegenda que l’envolta que explica el següent:
En la segona meitat del S.XV, durant una de les lluites entre cristians i musulmans de Granada, la filla d’un comanador anomenada Isabel de Solís va ser capturada per  l’exèrcit de Muley Hacén, rei de Granada en aquell moment.
Va ser portada a l’Alhambra on va ser clausurada a la torre de la Cautiva. Allà, el rei Muley Hacén la va anomenar segons la llegenda Zoraida o Soraya.

A més, explica la llegenda que el rei es va enamorar d’ella i va contraure matrimoni amb ella. Però, Muley ja tenia altres dones entre les quals es trobava Aixa, que es va posar tan gelosa que va decidir començar a escampar falsos mites del seu marit per tal que aquest abdiqués. I així, va succeir.